Tarragona World

Tots els dimarts de 20:00 21.00 al 101.0 de la FM

Sulaba, la hija del fuego

La compañera Ana Ortega, entrevista a Francisco Alarcón sobre su novela “Sulaba, la hija del fuego”. Una novela fantástica de brujas y dragones que, en el fondo son dos padres que se pelean y su hija se encuentra en medio.

Campañas solidarias

Hoy hemos querido hablar de las campañas que se hacen de cara a Navidad. Han venido de la asociación Reactivate para hablarnos de la nevera solidaria que han montado en Vilaseca y que esperan montar más en el Camp de Tarragona.
También han venido los compañeros de Juguetes del Rock para hablarnos de la campaña que llevan este año.

Campañas solidarias

 

 

 

Hijas de la Madre Tierra

Hemos entrevistado a Marilyn Ruiz coordinadora del programa en la sangre esta la vida , y a Darinet Bustamante coordinadora del programa Hijos de la madre tierra, voluntarias de la organización Embajada mundial de Activistas de la Paz.

Hijas de la madre tierra

La EMBAJADA MUNDIAL DE ACTIVISTAS POR LA PAZ (EMAP) es una corporación sin fines de lucro, de carácter mundial, con sede en Cayey, Puerto Rico, que surgió en octubre del año 2012 por inspiración e iniciativa del Pacifista Internacional, Dr. William Soto Santiago, quien desde hace varias décadas ha liderado múltiples iniciativas orientadas a la promoción y defensa de los Derechos Humanos y los Derechos de la Madre Tierra, iniciativas que se vienen desarrollando en los diferentes ámbitos en que interactúan los seres humanos.

Nos habllaron del Programa Integral En la Sangre esta la Vida e Hijos de la Madre Tierra. Que es un programa de intervención social, fundamentado en el principio del amor por la vida que promueve la solidaridad y el respeto por la dignidad humana. Creado para contribuir a la formación de una cultura de donación voluntaria, altruista y habitual.

Hijas de la madre tierra

Del PEC VIDA que es el programa educativo comunicacional para la formación de una cultura de donación Voluntaria Altruista y Habitual de sangre segura, PEC VIDA. Su finalidad es incrementar la participación y eficaz de la ciudadanía en la donación voluntaria de sangre.

Lo desarrollamos en cuatro ámbitos, en el familiar, educativo, comunitario y organizacional. Por medio de charlas, actividades y dinámicas que sensibilizan a las personas para que asi poco a poco entre todos formemos una cultura de donación voluntaria altruista y habitual de sangre segura.

Tertúlia eleccions

Ja tornem a tenir eleccions a Catalunya, i son les quartes en set anys. Aquesta vegada imposades pel govern central, a damunt en dijous, que fot més. Amb aquestes eleccions el govern del PP vol apagar el incendi secesionista. Segurament es pensa que els independentistes que van fer hores de cua per votar l’1-O ara es quedaran a casa i no aniran a votar.

Unes eleccions, on van estar a punt de fer dues llistes unitàries: Els indepes de “Junts pel sí” + la CUP i el bloc del 155 en una llista que es podria haver dit “Junts pel NO”. Trobo que hauria sigut molt graciós que després de prohibir el referèndum es fessin unes eleccions on tots els partits estiguessin en dues llistes i haguessis de triar entre “Junts pel sí” i “Junts pel no”. En què es diferenciaria llavors d’un referèndum? Bé, no tots, perquè hi ha un partit que sobreviu encara sense posicionar-se a una banda ni a l’altre: Els Comuns, que defensen un referèndum legal però votarien que no.

Al final, les llistes no s’han pogut fer, no s’han posat d’acord perquè era compartir els votants i cap d’ells està disposat a compartir els votants. Per una banda, ERC sap que guanyarà les eleccions i no estava disposat a tornar a fer president al Puigdemont, ni a tenir més fugida de vots cap a la CUP.

Per l’altre banda, el PSC no ha volgut compartir papeleta amb el PP per no haver de compartir després programa, escons, polítiques, etc. I no parlem de Ciutadans que son els líders de l’oposició a Catalunya. Així es presenten aquestes eleccions.

Junts per Catalunya”, el partit abans conegut per Convergència continua al seu afany d’amagar el seu nom i ha elaborat una altre llista on presenta a Carles Puigdemont com a principal actiu. Un president que no vam votar els catalans però que els ha donat molt bon resultat i que ara resta exiliat a Bèlgica. Lo qual farà que faci una campanya molt diferent, ens haurem d’acostumar a veure’l en plasma i en televisions belgues.

ERC Tot apunta a que seran els guanyadors el 21-D i que la Marta Rovira serà la primera presidenta de Catalunya (i qui sap si l’encarregada de proclamar la República Catalana de veritat, no la de broma). Sobta el pas al costat que ha donat l’Oriol Junqueras per estar a la presó (Cosa que jo penso que suma més que resta) i diria que ja es la segona vegada que rebutja ser president. Quan es va elaborar la llista “Junts pel sí” totes les enquestes donaven majoria a ERC, però va deixar que fos el “tapat” Artur Mas i després el Carles Puigdemont. Li fa por ser presidenta l’Oriol? I desprès trobem un fet ben curiós: Està a la presó. L’altre dia el jutge va negar la llibertat sota fiança. Serà la primera vegada que veurem un candidat a la garjola. Per una banda et dona un punt de victimisme, però t’impedeix fer campanya, anar a debats, etc. Suma o resta?

La CUP es va negar des del principi a anar a “Junts pel sí” fa dos anys i ara també a anar a cap llista amb els antics convergents. Representen l’independentisme més radical però potser pagaran les conseqüències del #PressingCUP i de totes les traves que li han posat al procés o potser continuaran pujant per passar de ser un partit “testimonial” a tenir un pes important dins la política catalana. Això sí, Si una cosa no els hi podem negar es que s’han mantingut fidels a les seves idees.

En Comú Podem – Catalunya en Comú. A aquesta coalició les eleccions els hi ha agafat amb el peu canviat. L’affaire Albano Dante i les posicions poc clares tan de Pablo Iglesias com d’Ada Colau sens dubte passaran factura i difícilment repetirà l’èxit de les estatals i es una llàstima perquè segons les enquestes un 80% per cent dels catalans està a favor del referèndum i només el 50% a favor de la independència, la qual cosa dona un 30% de la població d’acord amb la postura teòrica que defensen els comuns però així com la CUP continua fidel al seu discurs (i va pujant mica en mica) Podemos poc a poc va suavitzant el seu i al mateix temps va perdent força. Això sí, serà un partit clau a partir del dia 22-D alhora de fer els pactes post-electorals.

Ciutadans. Tot fa pensar que la Inés Arrimadas tornarà a ser la líder de l’oposició, en decrement dels altres partits del bloc 155 ja que concentrarà els vots dels antiindependentistes. C’s ha sabut abanderar com ningú el sentiment “espanyoliste” dins de la societat catalana. Sobta que a Euskadi o a la Galícia, que son comunitats autònomes amb sentiments independentistes no van treure res i aquí en canvi arrasen al bipartidisme.

PSC. El recolçament que ha fet el PSOE al PP en tot aquest affaire Catalunya i al 155 se’ns dubte passarà factura al partit socialista i aquesta vegada no es salvarà ni que el Miquel Iceta es posi a ballar Lambada.

PP. Segurament aquest partit traurà pitjors resultats encara (i això que ja era el cuer). M’han alegro, després del que han fet als catalans es mereixen que no els votés ni la mare de l’Albiol.

De totes maneres, lo més interessant serà el dia 22-D, com es formarà el govern que surti d’aquestes eleccions, jo només veig dues opcions: El tripartit ERC + Junts per Catalunya + la CUP o una majoria d’esquerres deixant l’independentisme per més endavant ERC + La CUP + CeC, inclús podríem afegir aquest grup al PSC. Perquè no crec que el bloc unionista tregui prou vots que governar i més si els comuns no els recolzent. Ada Colau recolzaria una govern amb C’s i PP després de trencar el pacte amb el PSC?

Bé, per parlar de tot això tenim avui amb nosaltres als nostres tertulians habituals, el Quim castelvi i el Jesús Gelida; A la Teresa Fortuny, que sempre es una plaer tenir-la aquí amb nosaltres i a l’Alvaro Solà.

 

 

 

 

 

Fundació Vicente Ferrer

Avui han vingut membres de la fundació Vicente Ferrer per explicar-nos les seves activitats a la India i les que fan a Tarragona per recaptar diners per construir cases allà. Amb 2.300€ es pot fer una casa per a que una família visqui dignament.

vicente ferrer 26

 

 

 

 

Jornades d’Enginyeria Sense Fronteres

El grup Enginyeria sense fronteres han preparat unes jornades molt interessants posant sobre la taula els problemes mediambientals que tenim a Tarragona. Plataforma Castor, CelNet, Salvem la Platja llarga, Aturem el BCN World, Flix Net, Riu Siurana son les plataformes que hi assistiran a més de la Xarxa per la Sobirania energètica i l’associació Defensem la Terra i han vingut per a la ràdio fer-nos cinc cèntims.

Els companys d’enginyeria sense Fronteres que han preparat unes jornades molt interessants que porten el títol Conflictes ambientals a Tarragona, resistències pel control popular del nostre territori”. On parlen dels principals problemes mediambientals que tenim a la província de Tarragona.

Ahir va ser la primera xerrada on van parlar de la plataforma Castor.

Un projecte amb un pressupost de 15,72 M€ i que estarem pagant fins el 2040, també ens van parlar del dany mediambiental que ha fer i que podria haver fet. Perquè als anys 70 ja hi havien informes que parlaven de risc de terratrèmols.

Enginyeria sense fronteres

Xª Setmana del Còmic

X Setmana del còmicsetmana del comic

 

 

 

 

 

 

 

 

<a href=”https://www.ivoox.com/setmana-del-comic-audios-mp3_rf_22070968_1.html” title=”Setmana del Comic”>Ir a descargar</a>

Avui han vingut uns quants membres de l’associació Deliropolis que organitza cada any la Setmana del Còmic. Aquesta, es la Xª vegada han vingut i hem fet un repàs de tot el programa que tenen organitzat un munt d’activitats amb convidats molt famosos que no us explicaré perquè a sota teniu tota la informació.

Debat sobre la situació actual

<a href=”https://www.ivoox.com/debat-sobre-independencia-audios-mp3_rf_21402636_1.html” title=”Debat sobre la independencia”>Ir a descargar</a>

Avui hem fet una valoració de la situació actual a Catalunya. La hem fet al mateix temps que es feia el debat on el president Puigdemont proclamava la independència per després fer-se enrere.
Aquest debat no l’hem fet amb cap representant de cap col·lectiu ni independentista ni anti, l’hem fet amb gent del carrer que podria esTertuliatar perfectament fer una cervesa al bar però han vingut a la ràdio a donar la seva opinió.

Pensen que la solució a aquest problema es econòmica, que l’únic que separa de l’acord son calers, també han preguntat com serà la futura república catalana.

“Es necessari saber-ho per poder opinar si ens interessa més o no” han dit.

Quo vadis Catalonia

Para leerlo en castellano haz clic aquí.

En aquest moment, es hora de pensar cap a on pot anar Catalunya i s’obren diferents possibilitats.

Primera. Que el govern del PP apliqui l’article 155 famós i inhabiliti la Generalitat (Inclús es possible que detingui al president Puigdemont) i posi a l’Enric Millo de president. Això seria ficar més benzina al foc. Si Rajoy es pensa que els milions de catalans que diumenge es van plantar davant de la policia, que   han sortit al carrer i que van fer la vaga general es quedaran de braços plegats està molt errat. Què farà llavors? Tornar a enviar els antiavalots contra la gent? Això es lo que necessita el poble català per aconseguir recolzament internacional però difícilment solucionarà el problema (a no ser que la UE intervingui), serà ficar més benzina a un foc que  ja es molt difícil d’apagar.

Segona. Que Puigdemont faci la declaració unilateral d’independència. Aquí no puc opinar, dependrà dels pactes que hagi fet i dels països que li recolzin (Es evident que això ho deu tenir pactat). Els països estrangers funcionen per interessos. El mateix quan  Trump va dir allò (on tampoc es posicionava en contra de la independència)  ens va costar 6.000 milions d’euros  que vam gastar en comprar 60 avions F-35.  Catalunya es un país ric que pot haver fet molts tractes similars si recolzen l’independència. De totes maneres Espanya no deixarà marxar Catalunya sense fer tot el possible.

Tercera. Que Pedro Sànchez faci una moció de censura a Rajoy i s’obri un nou marc de negociacions on nous representants negociïn un nou encaix de Catalunya dins d’Espanya

Hem tingut

  • 586 visites

Suscríbete al blog

Fica el teu correu electrònic para subscriure al blog i rebre notificacions de cada nova entrada.

On som

Local baixos, Edifici Peru Sant Pere i Sant Pau

Tarragona World

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies