Noves Eleccions

por | Dic 5, 2017 | Programes, Reflexions | 0 Comentarios

Ja tornem a tenir eleccions a Catalunya, i son les quartes en set anys. Aquesta vegada imposades pel govern central, a damunt en Dijous, que fot més. Amb aquestes eleccions el govern del PP vol apagar el incendi secesionista. Segurament es pensa que els independentistes que van fer hores de cua per votar l’1-O ara es quedaran a casa i no aniran a votar.

Unes eleccions, on van estar a punt de fer dues llistes unitàries: Els indepes de “Junts pel sí” + la CUP i el bloc del 155 en una llista que es podria haver dit “Junts pel NO”. Trobo que hauria sigut molt graciós que després de prohibir el referèndum es fessin unes eleccions on tots els partits estiguessin en dues llistes i haguessis de triar entre “Junts pel sí” i “Junts pel no”. En què es diferenciaria llavors d’un referèndum? Bé, no tots, perquè hi ha un partit que sobreviu encara sense posicionar-se a una banda ni a l’altre: Els Comuns, que defensen un referèndum legal però votarien que no.

Al final, les llistes no s’han pogut fer, no s’han posat d’acord perquè era compartir els votants i cap està disposat a compartir els votants. Per una banda, ERC sap que guanyarà les eleccions i no estava disposat a tornar a fer president al Puigdemont, ni a tenir més fugida de vots cap a la CUP.

Per l’altre banda, el PSC no ha volgut compartir papeleta amb el PP per no haver de compartir després programa, escons, polítiques, etc. I no parlem de Ciutadans que son els líders de l’oposició a Catalunya.

Junts per Catalunya”, el partit abans conegut per Convergència continua al seu afany d’amagar el seu nom i ha el·laborat una altre llista on presenta a Carles Puigdemont com a principal actiu. Un president que no vam votar els catalans però que els ha donat molt bon resultat i que ara resta exiliat a Bèlgica. Lo qual farà que faci una campanya molt diferent, ens haurem d’acostumar a veure’l en plasma i en televisions belgues.

ERC Tot apunta a que seran els guanyadors el 21-D i que la Marta Rovira serà la primera presidenta de Catalunya (i qui sap si l’encarregada de proclamar la República Catalana de veritat, no la de broma). Sobta el pas al costat que ha donat l’Oriol Junqueras per estar a la presó (Cosa que jo penso que suma més que resta) i diria que ja es la segona vegada que rebutja ser president. Quan es va elaborar la llista “Junts pel sí” totes les enquestes donaven majoria a ERC, però va deixar que fos el “tapat” Artur Mas i després el Carles Puigdemont. Li fa por ser president? I desprès trobem un fet ben curiós: Està a la presó. L’altre dia el jutge va negar la llibertat sota fiança. Serà la primera vegada que veurem un candidat a la garjola. Per una banda et dona un punt de victimisme, però t’impedeix fer campanya, anar a debats, etc. Suma o resta?

La CUP es va negar des del principi a anar a “Junts pel sí” fa dos anys i ara també a anar a cap llista amb els antics convergents. Representen l’independentisme més radical però potser pagaran les conseqüències del #PressingCUP i de totes les traves que li han posat al procés o potser continuaran pujant per passar de ser un partit “testimonial” ha tenir un pes important dins la política catalana. Això sí, Si una cosa no els hi podem negar es que s’han mantingut fidels a les seves idees.

En Comú Podem – Catalunya en Comú. A aquesta coalició les eleccions els hi ha agafat amb el peu canviat. L’affaire Albano Dante i les posicions poc clares tan de Pablo Iglesias com d’Ada Colau sens dubte passaran factura i difícilment repetirà l’èxit de les estatals i es una llàstima perquè segons les enquestes un 80% per cent dels catalans està a favor del referèndum i només el 50% a favor de la independència, la qual cosa dona un 30% de la població d’acord amb la postura teòrica que defensen els comuns però així com la CUP continua fidel al seu discurs (i va pujant mica en mica) Podemos poc a poc va suavitzant el seu discurs i al mateix temps va perdent força. . Això sí, serà un partit clau a partir del dia 22-D alhora de fer els pactes post-electorals.

Ciutadans. Tot fa pensar que la Inés Arrimadas tornarà a ser la líder de l’oposició, en decrement dels altres partits del bloc 155 ja que concentrarà els vots dels antiindependentistes. C’s ha sabut abanderar com ningú el sentiment “espanyoliste” dins de la societat catalana. Sobta que a Euskadi o a la Galícia, que son comunitats autònomes amb sentiments independentistes no van treure res i aqui en canvi arrasen al bipartidisme.

PSC. El recolçament que ha fet el PSOE al PP en tot aquest affaire i al 155 se’ns dubte passarà factura al partit socialista i aquesta vegada no es salvarà ni que el Miquel Iceta es posi a ballar Lambada.

PP. Segurament aquest partit traurà pitjors resultats encara (i això que ja era el cuer). M’han alegro, després del que han fet als catalans es mereixen que no els votés ni la mare de l’Albiol.

De totes maneres, lo més interessant serà el dia 22-D, com es formarà el govern que surti d’aquestes eleccions, jo només veig dues opcions: El tripartit ERC + Junts per Catalunya + la CUP o una majoria d’esquerres deixant l’independentisme per més endavant ERC + La CUP + CeC, inclús podríem afegir aquest grup al PSC. Perquè no crec que el bloc unionista tregui prou vots que governar i més si els comuns no els recolzent. Ada Colau recolzaria una govern amb C’s i PP després de trencar el pacte amb el PSC?

0 comentarios

Enviar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
A %d blogueros les gusta esto: