Para leerlo en castellano haz clic aquí.

Avui vull fer una reflexió sobre la situació que tenim a hores d’ara a Catalunya. Primer hem de començar a pensar… Com hem arribat fins aquí?
A Catalunya sempre han hagut independentistes, gent que se sentia catalana i no espanyola, per ara a aquesta gent se li afegeix la indignació que patim tant espanyols com catalans al veure com els culpables de la crisis se’n van cap a casa amb indemnitzacions milloraries.
A més, sempre que ha governat el PP a Espanya l’independentisme ha pujat com l’espuma. Recordo que amb vuit de govern del PP, ERC (el partit independentista de tota la vida) va passar al Congrés del diputats de tenir un diputat a tenir vuit, mentre que a Catalunya va passar de ser un partit que no pintava res a tenir la clau de la Generalitat.
El motiu es ben simple, el PP sap que ha Catalunya no es menjarà mai res, mentre que la catalanofobia li dóna molts vots a la resta de l’estat.
El temps de Zapatero podria haver estat més tranquil si no fos per l’aprovació de l’Estatut d’autonomia. Molts catalans recordem al senyor Mariano Rajoy demanant fer boicot als productes catalans. Després va venir el senyor Alfonso Guerra dient:
—”Nos vamos a cepillar el Estatut de Cataluña”.

I el Tribunal Constitucional es va carregar l’Estatut que havíem votat els catalans mentre que va deixar altres estatuts amb els mateixos articles. Va ser llavors quan el PP va trobar un filó per trepitjar la sobirania catalana. A l’Estatut, se li va afegir la llei 24/2015 (La proposta de la PAH), prohibir “las corridas de toros” que estan prohibits a Canarias i no passa res, i un llarg etcètera.

BanderasVa ser aleshores quan Convergència va decidir fer-se independentista segurament per no quedar-se fora de la Generalitat.  Gracies a això, els independentistes van ser majoria al parlament i la cosa es va posar molt seriosa.

El PP va continuar amb la seva estratègia d’humiliar a Catalunya que tants bons resultats li dóna i va anant reduint les inversions a Catalunya, fet que va provocar l’augment d’independentistes.

Es va fer la consulta del 9-N on va sortir una majoria per la independència. Lògic tenint en compte que els partidaris del NO es van quedar a casa.

Llavors va fer noves eleccions (no entenc perquè) i van decidir anar junts Convergència i ERC  en una llista que van anomenar “Junts pel sí”·

Això va ser un intent de Convergència de mantenir-se al poder ja que les enquestes donaven majoria a ERC. D’aquesta manera tant la dreta catalana com la espanyola es mantenien al poder gràcies al tema de la independència.  El problema es que “Junts pel sí” no va treure la majoria que necessitaven per iniciar el procés cap a la independència en 18 mesos com tenien al seu programa. Ni tan sols van arribar a tenir majoria absoluta. Llavors van tenir un problema, si reconeixien que no tenien majoria haurien d’haver desfet la coalició i tornar a fer eleccions però llavors Convergència hauria perdut les eleccions, en un intent de mantenir-se en el poder van pactar amb l’altre partit indepe: La CUP.

Els anticapitalistes van decidir recolzar al poder a la burguesia catalana només amb la condició que es fes la independència. Això va deixar a Puigdemont en un carreró amb una única sortida: La independència.

Després de dos anys esperpèntics de baralles entre burgesos i anticapitalistes van decidir fer un referèndum, suposo què no es sentien legitimats amb la majoria que tenen al Parlament. Tot i que era un simple tràmit ja que van aprovar també les lleis de desconnexió.

El PP de seguida es va posar fill a l’agulla i va ordenar al Tribunal Constitucional que suspengués la llei del referèndum al dia següent, quan el temps que triga normalment son dos o tres anys en fer una sentencia així. Perdó! Que no hi ha cap sentencia del TC només la suspensió cautelar. Segons la qual, no es pot fer propaganda ni treballar pel referèndum.

Amb l’excusa d’aquesta suspensió el Fiscal de l’Estat a enviat la Guardia Civil a aturar actes públics que parlaven del referèndum, a requisar papeletes i fins i tot, entrar a les seus de partits polítics sense ordre judicial.

Tot això va ser ficar més benzina al foc i va provocar que el diumenge la gent, no només anés a votar si no que es mobilitzes per defensar les urnes. Malgrat les imatges que tothom va veure de policies estomacant pacifiques ciutadanes i requisant urnes. Això va ser afegir més indignació i va mobilitzar molta més gent. Arribant a un punt on difícilment podran aturar-ho.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
A %d blogueros les gusta esto: