Tarragona World

Tots els dimarts de 20:00 21.00 al 101.0 de la FM

Col·lectiu Feminista Fridas

Ir a descargar

Avui hem parlat de feminisme, hem convidat al col·lectiu Fridas que farà la seva inauguració divendres que ve per a que ens expliquin quines son les seves intencions. La reivindicació de les dones per tenir els mateixos drets que els homes es tan antiga com la nostra societat. De fet, fins el Concili de Trento al 1.545 es dubtava que les dones tinguessin anima (Per sort van decidir que sí per tres vots de diferencia). Així les dones eren una propietat i el pare la podia vendre al millor postor, a qui pagava la millor dote. El pare decidia amb qui es casava la seva filla sense que ella s’hi pogués oposar. Fins no fa gaire havien collegis per nens i per nenes, el que no s’explica es que els temaris eren diferents. Les noies no necessitaven aprendre tant d’historia o de matemàtiques i tenien altres assignatures com cosir o cuinar que les preparava per ser bones esposes.

Així vivim en una societat que assigna uns rols diferents en funció dels genitals amb els que neixes. Segons ets home o dona t’has de comportar d’una manera o d’altre. Pots ser el president d’una gran empresa o la seva dona. Perquè vivim a una societat on les dones son aproximadament el 50% (52% i escacs). En canvi, quan mirem els puestos de poder les dones son minoria. Només el 20% dels directius del Ibex35 o dels càrrecs de govern son dones. Això vol dir que una dona ho té molt més difícil per arribar a un lloc de responsabilitat.

Fridas

El article 14 de la Constitució diu: Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal” però a l’hora de la veritat aquest article es queda penjat a la pared junt amb el dret a una vivenda i un treball dignes. Perquè una de les principals reivindicacions es la equiparació salarial entre homes i dones. Perquè una dona cobra menys per fer la mateixa feina?

No fa gaire es va fer el judici a cinc nois acusats de violar a una noia a los San Fermines. Al judici vam escoltar algunes coses que fan sentir vergonya aliena, al menys a mi. Coses com “ella no va oposar resistencia” Com si una noia de 18 anys pogués posar resistencia a cinc nois o lo que va dir una amiga dels acusats, que va dir que “Eren nois joves i guapos que sempre lligaven, no necessitaven violar cap noia per follar”. Això a Pamplona però aquest dissabte va haver una agressió sexual aquí a Tarragona, una noia que anava pel Parc de Francolí fent running va ser assaltada per un violador, per sort va poder sortir corre’ns, sorprèn que a la denuncia s’explica que l’agressor no portava cap arma per amenaçar la víctima. I Avui hem sàpigut que han desaparegut dues noies de La Floresta.

Un altre tema a tractar es la diversitat. Els indis americans reconeixien cinc generes diferents: Homes, dones, homes amb dos esperits, dones amb dos esperits i transgenere. En canvi, si li fem un cop d’ull a la Real Academia de la Lengua Española, defineix sexe com “la Condición orgánica, masculina o femenina.” Sort que vam anar a America i els vam civilitzar oi? La RAE encara va més enllà i defineix quatre tipus de sexe: sexo bello= sexo débil = mujeres i el sexo feo= sexo fuerte = Varones.

Educació alternativa

Avui ha vingut l’Anna Prat per explicar-nos el projecte que tenen preparat a Les Esplanes per fer una educació secundaria alternativa basada en l’aprenentatge diferent sense deures i sense haver de memoritzar tantes coses. Així l’alumne aprèn per l’experiència i el raonament.

Avui volem parlar d’educació alternativa, per això hem posat aquesta cançó. Perquè, el nostre sistema educatiu es el més adient pels nens? per formar els que seran adults del futur? O només prepara els treballadors del futur? més totxos per mur. Així molta gent reclama que els nens es dediquen massa a memoritzar dades i dates però no ens ensenya a pensar per nosaltres mateixos.

Un altre tipus d’escola son les escoles alternatives. N’hi ha 500 a Espanya, gairebé totes privades i sense ànim de lucre, i ensenyen segons diverses metodologies, diferents de la tradicional. Comparteixen una filosofia comuna de que els alumnes tinguin una participació molt activa a l’aula i que hi hagi molta permeabilitat amb l’exterior. Coincideixen en oferir una formació més pràctica i participativa i en buscar que l’educació es faci amb contacte amb l’exterior de l’aula, amb les famílies i l’entorn.

Les Esplanes

Espanya es un dels països amb més fracàs escolar. L’informe PISA segueix col·locant a Espanya com un dels països on els alumnes estan pitjor preparats per la vida real. Però això es bo o dolent? Perquè nosaltres aviat relacionem fracàs escolar amb fracassar després a la vida i no es així, ni tant sols podem dir que fracàs escolar estigui relacionat amb ser poc intel·ligent.

Sabeu que tenen en comú Albert Einstein, Thomas Alva Edison, George Washington, Winston Churchill, Walt Dinsey, Charles Darwin amb Steve Jobs? Sí, que tots ells van fracassar a la escola. Al Thomas Edison fins i tot, el van fer fora i la seva mare es va haver d’encarregar de la seva educació. Què hauríem de fer amb aquestos professors? No hauríem de fer-los fora a ells? Pot continuar donant classes un professor que va dir-li a Einstein que es un inútil?

Direu que tot això fa molts anys i que la cosa ha canviat des d’aleshores. Per desgracia no, podríem haver ficat noms actuals com exemples però no son tan coneguts. De fet, les associacions de mares de nens superdotats sempre es queixen que el sistema educatiu no està preparat pels seus fills i acaben frustrant als que podrien ser les grans ments del futur.
Tots recordem quan anàvem a classe que havien alguns alumnes que sempre estaven castigats al passadís i que ho suspenien tot, no perquè fossin tontos, perquè eren rebels, incapaços d’estar quiets i callats a classe. Aquest era el seu principal problema.

Les Esplanes
Si ens parem a pensar, no els hi ha anat malament a la vida (Al menys els que jo m’he trobat) perquè eren gent treballadora i amb empenta malgrat no saber-se estar quiets a classe. Per altra banda, els que treien excel·lents a tot, tampoc els hi ha anat millor a la vida. Llavors, quina es la funció de l’escola? Això els hi preguntarem als nostres convidats d’avui.

Cal Pobre

 

Cal Pobre es una casa antiga que estava abandonada degradant-se quan uns nois la van okupar per convertir-la en un Centre Social i Cultural on fan diferents activitats i volen aconseguir engrescar més gent a participar en el projecte per que la casa té molts espais i donen moltes possibilitats. Així que convidem a tothom que hi vulgui participar a passar-se qualsevol dimecres a les dotze i participar de l’assemblea.

cal pobre

Valoració de les eleccions


El 21 de desembre de l’any passat van haver noves eleccions, les més atípiques que recordem. Amb un candidat a la presó i un altre exiliat a Suïssa. Per no parlar de la TV3 i la Generalitat intervingudes pel govern central. Tot i així, o potser amb més motiu va guanyar l’independentisme amb més vots que el dia de referèndum. Bé, en realitat va ser la Inés Arrimades i Ciutadans qui van guanyar les eleccions però sembla difícil que arribi a ser la presidenta, necessitaria que li dones suport algun partit independentista, cosa molt difícil. En una altre situació podríem veure una coalició entre el partit de l’Ibex35 i la burgesia catalana però ara mateix es força complicat.

Una altra sorpresa es la llista de Junts per Catalunya, tothom pensava que quedaria per sota d’ERC, en canvi Puigdemont (Un president escollit a darrera hora i contra tot pronòstic) ha fet una bona feina els darrers dos anys i ha aconseguit frenar de davallada del PdCAt (el partit abans conegut com Convergència) quan semblava que anava a pique.

Perquè si mirem el Parlament en clau independentista/unionista trobem que guanya el independentisme per només dos escons que tornen a ser els de la CUP. Així que lo més probable es que tornem a repetir la mateixa historia de fa dos anys veient a la CUP donant suport a la burgesia catalana. Llavors què? Perquè la CUP ja ha dit que només donaran suport si es continua treballant cap a la independència. I el govern de Madrid ja ha dit que sivaloracio eleccions el govern català torna saltar-se la legalitat tornaran a aplicar el 155 i convocaran noves eleccions com si fos el dia de la Marmota fins que els catalans aprenguem a votar. Quantes vegades haurem de tornar a votar per a que guanyi Ciutadans?

L’altre cara de la moneda de Ciutadans es el PP, que es el partit que més ha perdut, però no es de estranyar després de l’1-O i del 155. El PP fa anys que sap que tot allò que resta vots a Catalunya li afavoreix a la resta de l’Estat. Així ha sacrificat una torre (L’Albiol) per guanyar la partida a Madrid. Un carro al que també s’ha pujat el PSOE recolzant el 155 i fins i tot podriem dir que Podemos, que sempre havia estat a favor d’un referèndum a Catalunya però es va desmarcar de l’1-O i va preferir l’equidistancia.

Bé per parlar de tot això tenim avui amb nosaltres al Jesús Gellida, politòleg, la Yolanda Ortega, politologa i analista política del Diari de Tarragona i el Quim Castelvi, analista polític del Tarragona World.

Sulaba, la hija del fuego

La compañera Ana Ortega, entrevista a Francisco Alarcón sobre su novela “Sulaba, la hija del fuego”. Una novela fantástica de brujas y dragones que, en el fondo son dos padres que se pelean y su hija se encuentra en medio.

Campañas solidarias

Hoy hemos querido hablar de las campañas que se hacen de cara a Navidad. Han venido de la asociación Reactivate para hablarnos de la nevera solidaria que han montado en Vilaseca y que esperan montar más en el Camp de Tarragona.
También han venido los compañeros de Juguetes del Rock para hablarnos de la campaña que llevan este año.

Campañas solidarias

 

 

 

Hijas de la Madre Tierra

Hemos entrevistado a Marilyn Ruiz coordinadora del programa en la sangre esta la vida , y a Darinet Bustamante coordinadora del programa Hijos de la madre tierra, voluntarias de la organización Embajada mundial de Activistas de la Paz.

Hijas de la madre tierra

La EMBAJADA MUNDIAL DE ACTIVISTAS POR LA PAZ (EMAP) es una corporación sin fines de lucro, de carácter mundial, con sede en Cayey, Puerto Rico, que surgió en octubre del año 2012 por inspiración e iniciativa del Pacifista Internacional, Dr. William Soto Santiago, quien desde hace varias décadas ha liderado múltiples iniciativas orientadas a la promoción y defensa de los Derechos Humanos y los Derechos de la Madre Tierra, iniciativas que se vienen desarrollando en los diferentes ámbitos en que interactúan los seres humanos.

Nos habllaron del Programa Integral En la Sangre esta la Vida e Hijos de la Madre Tierra. Que es un programa de intervención social, fundamentado en el principio del amor por la vida que promueve la solidaridad y el respeto por la dignidad humana. Creado para contribuir a la formación de una cultura de donación voluntaria, altruista y habitual.

Hijas de la madre tierra

Del PEC VIDA que es el programa educativo comunicacional para la formación de una cultura de donación Voluntaria Altruista y Habitual de sangre segura, PEC VIDA. Su finalidad es incrementar la participación y eficaz de la ciudadanía en la donación voluntaria de sangre.

Lo desarrollamos en cuatro ámbitos, en el familiar, educativo, comunitario y organizacional. Por medio de charlas, actividades y dinámicas que sensibilizan a las personas para que asi poco a poco entre todos formemos una cultura de donación voluntaria altruista y habitual de sangre segura.

Tertúlia eleccions

Ja tornem a tenir eleccions a Catalunya, i son les quartes en set anys. Aquesta vegada imposades pel govern central, a damunt en dijous, que fot més. Amb aquestes eleccions el govern del PP vol apagar el incendi secesionista. Segurament es pensa que els independentistes que van fer hores de cua per votar l’1-O ara es quedaran a casa i no aniran a votar.

Unes eleccions, on van estar a punt de fer dues llistes unitàries: Els indepes de “Junts pel sí” + la CUP i el bloc del 155 en una llista que es podria haver dit “Junts pel NO”. Trobo que hauria sigut molt graciós que després de prohibir el referèndum es fessin unes eleccions on tots els partits estiguessin en dues llistes i haguessis de triar entre “Junts pel sí” i “Junts pel no”. En què es diferenciaria llavors d’un referèndum? Bé, no tots, perquè hi ha un partit que sobreviu encara sense posicionar-se a una banda ni a l’altre: Els Comuns, que defensen un referèndum legal però votarien que no.

Al final, les llistes no s’han pogut fer, no s’han posat d’acord perquè era compartir els votants i cap d’ells està disposat a compartir els votants. Per una banda, ERC sap que guanyarà les eleccions i no estava disposat a tornar a fer president al Puigdemont, ni a tenir més fugida de vots cap a la CUP.

Per l’altre banda, el PSC no ha volgut compartir papeleta amb el PP per no haver de compartir després programa, escons, polítiques, etc. I no parlem de Ciutadans que son els líders de l’oposició a Catalunya. Així es presenten aquestes eleccions.

Junts per Catalunya”, el partit abans conegut per Convergència continua al seu afany d’amagar el seu nom i ha elaborat una altre llista on presenta a Carles Puigdemont com a principal actiu. Un president que no vam votar els catalans però que els ha donat molt bon resultat i que ara resta exiliat a Bèlgica. Lo qual farà que faci una campanya molt diferent, ens haurem d’acostumar a veure’l en plasma i en televisions belgues.

ERC Tot apunta a que seran els guanyadors el 21-D i que la Marta Rovira serà la primera presidenta de Catalunya (i qui sap si l’encarregada de proclamar la República Catalana de veritat, no la de broma). Sobta el pas al costat que ha donat l’Oriol Junqueras per estar a la presó (Cosa que jo penso que suma més que resta) i diria que ja es la segona vegada que rebutja ser president. Quan es va elaborar la llista “Junts pel sí” totes les enquestes donaven majoria a ERC, però va deixar que fos el “tapat” Artur Mas i després el Carles Puigdemont. Li fa por ser presidenta l’Oriol? I desprès trobem un fet ben curiós: Està a la presó. L’altre dia el jutge va negar la llibertat sota fiança. Serà la primera vegada que veurem un candidat a la garjola. Per una banda et dona un punt de victimisme, però t’impedeix fer campanya, anar a debats, etc. Suma o resta?

La CUP es va negar des del principi a anar a “Junts pel sí” fa dos anys i ara també a anar a cap llista amb els antics convergents. Representen l’independentisme més radical però potser pagaran les conseqüències del #PressingCUP i de totes les traves que li han posat al procés o potser continuaran pujant per passar de ser un partit “testimonial” a tenir un pes important dins la política catalana. Això sí, Si una cosa no els hi podem negar es que s’han mantingut fidels a les seves idees.

En Comú Podem – Catalunya en Comú. A aquesta coalició les eleccions els hi ha agafat amb el peu canviat. L’affaire Albano Dante i les posicions poc clares tan de Pablo Iglesias com d’Ada Colau sens dubte passaran factura i difícilment repetirà l’èxit de les estatals i es una llàstima perquè segons les enquestes un 80% per cent dels catalans està a favor del referèndum i només el 50% a favor de la independència, la qual cosa dona un 30% de la població d’acord amb la postura teòrica que defensen els comuns però així com la CUP continua fidel al seu discurs (i va pujant mica en mica) Podemos poc a poc va suavitzant el seu i al mateix temps va perdent força. Això sí, serà un partit clau a partir del dia 22-D alhora de fer els pactes post-electorals.

Ciutadans. Tot fa pensar que la Inés Arrimadas tornarà a ser la líder de l’oposició, en decrement dels altres partits del bloc 155 ja que concentrarà els vots dels antiindependentistes. C’s ha sabut abanderar com ningú el sentiment “espanyoliste” dins de la societat catalana. Sobta que a Euskadi o a la Galícia, que son comunitats autònomes amb sentiments independentistes no van treure res i aquí en canvi arrasen al bipartidisme.

PSC. El recolçament que ha fet el PSOE al PP en tot aquest affaire Catalunya i al 155 se’ns dubte passarà factura al partit socialista i aquesta vegada no es salvarà ni que el Miquel Iceta es posi a ballar Lambada.

PP. Segurament aquest partit traurà pitjors resultats encara (i això que ja era el cuer). M’han alegro, després del que han fet als catalans es mereixen que no els votés ni la mare de l’Albiol.

De totes maneres, lo més interessant serà el dia 22-D, com es formarà el govern que surti d’aquestes eleccions, jo només veig dues opcions: El tripartit ERC + Junts per Catalunya + la CUP o una majoria d’esquerres deixant l’independentisme per més endavant ERC + La CUP + CeC, inclús podríem afegir aquest grup al PSC. Perquè no crec que el bloc unionista tregui prou vots que governar i més si els comuns no els recolzent. Ada Colau recolzaria una govern amb C’s i PP després de trencar el pacte amb el PSC?

Bé, per parlar de tot això tenim avui amb nosaltres als nostres tertulians habituals, el Quim castelvi i el Jesús Gelida; A la Teresa Fortuny, que sempre es una plaer tenir-la aquí amb nosaltres i a l’Alvaro Solà.

 

 

 

 

 

Fundació Vicente Ferrer

Avui han vingut membres de la fundació Vicente Ferrer per explicar-nos les seves activitats a la India i les que fan a Tarragona per recaptar diners per construir cases allà. Amb 2.300€ es pot fer una casa per a que una família visqui dignament.

vicente ferrer 26

 

 

 

 

Hem tingut

  • 415 visites

Suscríbete al blog

Fica el teu correu electrònic para subscriure al blog i rebre notificacions de cada nova entrada.

On som

Local baixos, Edifici Peru Sant Pere i Sant Pau

Tarragona World

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies